No podem parlar de la història del centre separant-la de la vida de la fundadora de la Congregació de Religioses Pureza de María, coneguda per la gent com Madre Alberta. En el poble de Pollença (Mallorca), el 6 d’Agost de 1837 va néixer Cayetana Alberta Giménez i Adrover, una dona amb claredat d’idees i capacitat d’esforç que aportà molt a la societat d’aquell temps en el camp de l’educació. Aquesta aportació no es va acabar amb el temps, sinó que ha anat augmentant i ha arribat a moltes parts del món fins als nostres dies. Alberta era filla de Don Alberto i Dona Apol•lònia que es casaren el 1836. Per destinació d’Alberto, que era sergent del Cos de Carabiners de l’Hisenda Pública, la família visqué a Mallorca, Menorca i Barcelona. En aquesta darrera ciutat, Alberta obtingué el títol de mestra (1851). Anys més tard va instal•lar la seva pròpia escola per a nines a Palma.

A l’any 1859 Francisco Civera, el professor particular d’Alberta, li demanà la mà i ella acceptà amb gust. El 7 d’abril de 1860 Francisco i Alberta es prometeren fidelitat a la parròquia de San Nicolàs de Palma. Varen formar una parella amb profunda vocació per l’ensenyança i la pedagogia. Combinaven perfectament la seva vida professional amb la familiar. Varen tenir quatre fills dels quals només un sobrevisqué, Alberto. Als 41 anys morí Francisco, nou anys després d’haver-se casat amb Alberta.

El dolor i la dificultat es feren presents constantment a la vida d’Alberta. Des de la mort de tres dels seus fills i del seu espòs, s’acostumà a viure amb el sofriment; però no s’enfonsà, al contrari, amb l’ajuda de Déu, s’omplí de força per seguir endavant amb la seva vida i la seva vocació.

Dia 2 de març de 1870, Alberta va rebre a ca seva una visita important que va canviar la seva vida per a sempre. Foren a visitar-la l’alcalde de Palma, el canonge Don Tomàs Rullán i Don José Ignacio Moragues, amic del seu espòs i que en aquell temps era l’inspector de les escoles d’Educació Primària. Arribaven de part del Bisbe de Mallorca, Don Miguel Salvá, amb una proposta inesperada: fer-se càrrec de la direcció del Real Col•legi de la Pureza de María. El bisbe li proposava assumir la missió d’educar en nom de l’església. Alberta va acceptar i en poc temps el vell col•legi es va convertir en un dels més prestigiosos de la ciutat.

Dos anys més tard Dona Alberta començà un nou repte dins de la Pureza, l’Escola Normal de Mestres.

L’any 1874 fou quan Alberta va creure que era el moment de fer realitat el que Déu li demanava: transformar el grup de mestres en una comunitat religiosa, i així va ser.

El nostre col•legi de Manacor fou fundat el mateix any que la congregació fou aprovada canònicament, l’any 1892. Mentre es construïa l’edifici del col•legi, la comunitat de Germanes vivia a un pis del carrer Oleza i les classes s’impartien a un altre pis de l’actual carrer del Rector Caldentey.

M. Alberta fou Superiora General de la congregació des del principi fins a l’any 1916 quan va renunciar a causa de la seva poca salut.

A la matinada del 21 de desembre de 1922 la vida de M. Alberta es va apagar per a ella, però va seguir encesa amb molta força per a tots els que d’una manera o altra hem rebut els beneficis de tota la seva obra. Des d’aquest moment Alberta aconseguí la seva major finalitat, com ella mateixa deia: Déu.

Si vol saber més sobre la Congregació de Religioses Pureza de María: http://www.pmaria.es